A LA MOLA DES DEL COLL D'ESTENALLES

Dissabte 22 de setembre de 2012. CAMÍ DE LA MOLA A SANT LLORENÇ DEL MUNT
Excursió llarga peró agradable en la majoria del recorregut,que transcorre generalment per camins amples i de pendent relativament suau.(nomes en dues baixades les cames es ban re-sentir força)

 L'itinerari, que estar senyalitzat per fites amb etiquetes de color taronja, ens ofereix la combinació d'ambients rocosos amb espectaculars panoràmiques i ambients boscosos d'aparença selvàtica.
El camí voreja els vessants costeruts del sòl i vegetació. A la dreta veiem codines de roca nua. A l'esquerra, en canvi, el pendent és més suau, i algunes plantes poden començar a arrelar entre les esquerdes.D'aquesta manera retenen una mica de terra,on a poc apoc poden arrelar altres espècies de més port.

 Des del camí fins a la carena podem observar tota la seqüència de la successió vegetal: El primer terme creixen les pioneres farigoles, sobre un sòl encara minso;després les segueixen, per aquest ordre, el romaní, les estepes, les savines si, finalment alzines.Aixo ens demostre també. l'important paper de les farigoles com a fixadores de sòl i com a colonitzadores.Cal dons evitar de recol-lactar-les.

 Caminem aproximadament un hora i arribem a trobar aquesta senyal d'informació,
la deixem a l'esquerra del camí i continuem direcció a la mola.Arribat aquest punt trobem el primer entrebanc físic per les nostres cames, una forta pendent en ple rocall que amb deixe un turmell ven tocat... Retrobem  un camí placi't i decidim pera a esmorzar. Pocs metres mes enllà la segona pendent per transvasar la canal  i apa,  pujada amunt fins a la Mola.

De tornada deixem el camí trencant  a la dreta en un lloc ven senyalitzat, i visitem el ÒBITS.
Les balmes del massís han estat secularment aprofitades per construir-hi habitacles obrant tan sols al canto obert de la roca. Aquestes edificacions, que permetien combinar les necessitats econòmiques amb les defensives, van proliferar força durant la turbulenta edat mitjana.

.Les balmes obrades dels Òbits pertanyen a un mas de dues estances amb dos pisos. El primer pis es destinava al corral i el segon, a l'habitatge

Dels camps de conreu, arrapats als diminuts replans del relleu, només en resten algunes freixes al costat del camí. L'avanç dels boscos, després de l'abandonament dels conreus, amaga aquestes estructures agrícoles i es fa difícil d'imaginar que tot el massis havia estat esquitxat de camps.Les balmes obrades són un dels elements més destacats del patrimoni cultural del massis que cal conservar entre tots. 
 Continuem endavant, aquesta vegada sobre terrenys plenament rocosos i que ens permet gaudi de la vicio general del VALLÉS. Travessem la sona amb alguns dubtes sobre el camí a seguir, pro una senyalització de color ver ens porta amb tota tranquil·litat al interior del bosc, aquesta vegada d'aparença plenament selvàtica.Nomes entrà en aquesta sona trobem  la font Flavià, on fem un most i ja tot seguit fins al començament del recorregut, amb un total de unes cinc hores caminant pel mesis.